"Diamants en brut" i "camaleons"
Quan llegim notícies de famílies o veiem els percentatges que algunes comunitats publiquen sobre les AC ens adonem que al nostre país seguim sense donar resposta educativa ni afectivoemocional a aquests nens/es.
Les quantitats de nens/es detectats a la majoria de les comunitats són tan reduïdes que ens preguntem si és que al nostre país no hi ha nens amb una intel·ligència excepcional i unes característiques de personalitat també diferents. També ens sorprèn o potser ja no, les poques nenes que en comparació amb els nens, són detectades i diagnosticades.
Si ja és difícil que el professorat reconegui els qui són nens amb capacitats excepcionals, ho és molt més quan es tracta de nenes, ja que és veritat que elles s'adapten més fàcilment i per això passen desapercebudes.
Creiem que si de debò es complissin les lleis, si la formació en AC per al professorat formés part dels seus estudis o es promogués durant la seva vida professional, no estaríem parlant encara d'incompliment de les lleis, de CE 130, 127, etc., de problemes de conducta, d'errors educatius, de nens angoixats i avorrits, de famílies desesperades i incompreses, sinó que molt probablement estaríem detectant ja la gran quantitat de nens i nenes que passen totalment desapercebuts i ignorats durant la seva vida escolar i que amb tota seguretat viuen la seva educació com una mica avorrit, lent, poc motivador i poc interessant.
Alguns d'ells aniran quedant pel camí sense poder arribar a mostrar la brillantor d'aquest diamant, seran els nois i noies que podent mostrar les seves qualitats intel·lectuals i personals no es podran oferir a la societat per què no se'ls va permetre desenvolupar-les com era de justícia.
M'agradaria poder dir que ja hem aprovat l'assignatura pendent que tenim a la nostra educació. Després de gairebé vint anys treballant amb aquests nois i noies i amb les seves famílies em trobo amb professionals de l'educació que mostren gran sensibilitat i interès per donar resposta educativa i personal a aquest col·lectiu però, per desgràcia, també em trobo amb altres que com s'acostuma a dir, posen pals a les rodes i no estan disposats ni a formar-se ni a oferir allò que per moral i justícia aquests nois i noies necessiten.
Probablement em retiraré de la meva professió i encara estaré parlant de les mancances que tenim en general en educació i en especial en el tema de les AC, encara que m'agrada ser positiva i també espero, pel bé dels nois i noies d'AC, de la societat i d'aquest país que fem un gir important i ens conscienciem que cal canviar en educació i en respostes educatives per millorar com a persones.
