Escola inclusiva o diversa?

Blog /

Activitats

Actualitat

Miscel·lània

L'educació inclusiva es presenta com un paradigma que pretén que tots els alumnes puguin ser atesos a la mateixa escola independentment de les seves condicions i característiques.

Treballar en una escola inclusiva, significa creure en una escola per a tothom, que respecti i potenciï la diversitat dels alumnes i no estem parlant només de diversitat intel·lectual sinó de diversitat en el sentit més ampli. Promoure un clima de treball agradable a l'aula respectant les idees, els pensaments i els estils d'aprenentatge de cada alumne.

Una escola basada en la diversitat de l'individu, el que pretén és donar a totes aquestes individualitats allò que necessiten perquè arribin a formar-se, entenent aquest concepte en el sentit més ampli de la paraula.

L'escola que contempla i promou la individualitat i diversitat, ha de tenir com a meta, capacitar els seus alumnes perquè puguin desenvolupar-se harmònicament a la societat, a la feina i a les relacions interpersonals.

La insatisfacció dels progressos cap a la integració ha fet que es plantegi com s'avaluen les necessitats educatives dels alumnes, com s'organitzen els centres, quin currículum s'imparteix, com es desenvolupa aquest, etc. Tot això ha de portar a reformar les finalitats educatives, els models pedagògics i fins i tot el sistema normatiu per donar resposta a tots els alumnes i considerar el canvi com a oportunitat d'enriquiment per a tothom.

Si observem els nostres alumnes aviat ens adonarem que són diferents, aprenen, es motiven, es relacionen, emocionalment gestionen els seus recursos cognitius de manera diferent, són creatius però no iguals en el seu desenvolupament, senten i reaccionen també de manera diferent, etc. Per això no és coherent que les situacions d'aprenentatge, els mètodes que es facin servir a l'aula i la posterior avaluació que es faci d'aquests aprenentatges siguin iguals per a tothom.

L'escola que diversifica també ho fa en l'aplicació de mètodes i tècniques perquè siguin els mateixos alumnes els qui arribin a assolir les metes i les expectatives que s'han proposat de manera autònoma i independent.

En aquesta escola, la funció del professorat no és “només” la d'“ensenyar” donar coneixement, sinó que la funció docent és la de proposar, desestabilitzar, estimular la curiositat, mantenir l'interès, ajudar, acompanyar, aprendre junts, gaudir, etc.

Tot això ens porta a les finalitats del tipus d'educació plural i diversa que proposem, la qualitat educativa, el creixement holístic i harmònic de la persona, el desenvolupament de la creativitat i la motivació, a més de la capacitació i la competència de la persona per desenvolupar-se i posicionar-se a la vida.

Actualment no serveix aplicar el mateix mètode, la mateixa tècnica, no serveix seguir amb el concepte de docent del qual sorgeix tota la “saviesa”, tot el coneixement. Els temps han canviat, la vida és ràpida, els nostres alumnes poden accedir ràpidament a qualsevol informació.

Aleshores què ensenyarem si sempre diem que amb un clic poden aprendre qualsevol cosa? Ens preguntem quin serà el paper del docent, si està perdent l'estatus del personatge que tot ho sap i del qual sorgeix el coneixement.

La funció actual del docent és molt més important que la que tenia fins ara. El professor ha de ser la persona que porti els seus alumnes a qüestionar-se idees preconcebudes, a raonar per decidir, a desmuntar coneixements per posteriorment elaborar-ne d'altres, a ensenyar a pensar als seus alumnes, a contribuir en la seva formació holística, a ajudar-los en el desenvolupament emocional i social, a acompanyar-los en el procés d'aprenentatge i aprendre ell també en aquest procés.

El professor que creu i aplica els principis de l'escola inclusiva i diversa està preparat, o ho hauria d'estar, per reconèixer en els seus alumnes característiques diferencials. Si els professors coneixen tots els seus alumnes, segurament també podran reconèixer aquells que tinguin a les seves aules amb altes capacitats intel·lectuals. Seran hàbils a observar les diferents característiques, maneres de treballar, d'aprendre, les seves inquietuds, les seves relacions interpersonals, etc.

Els professors han de conèixer el context en què es mouen els seus alumnes, han de tenir un bon coneixement dels diferents perfils de personalitat que tenen a l'aula, a més de conèixer els diversos tipus d'intel·ligència que mostren els alumnes, és a dir, el diferent potencial i/o capacitat innata per processar la informació i com activen aquest potencial dins un marc cultural determinat per enfrontar-se i resoldre problemes.

Aquest coneixement, a més d'informar, els ha de servir per construir un ambient de treball on els alumnes estiguin motivats, per programar activitats que contemplin i donin resposta a totes les intel·ligències que han detectat, garantint un sistema de comunicació eficaç basat en el respecte, l'acceptació i valoració de les diferències, potenciar un espai on es desenvolupi una relació afectiva important, donant als seus alumnes seguretat i confiança, ser guia i monitoritzar les activitats que es desenvolupessin a l'aula, programant els continguts tenint en compte i respectant la diversitat dels seus alumnes.

El professor de l'escola inclusiva i alhora diversa té com a funció principal construir un ambient de treball on els seus alumnes estiguin motivats, garantir un sistema de comunicació eficaç basat en el respecte, en l'acceptació i valoració de les diferències.

Té per tant una funció molt més important i responsable de la que tenia fins ara, és el personatge principal d'aquesta funció, donant prioritat i protagonisme als seus alumnes, per què puguin dur a terme per si mateixos el procés de formació, col·laborant amb ells, aprenent junts, estimulant idees, etc.

Un professor que creu en una educació que contempla la diversitat, ha d'aplicar també la diversitat a l'aula a través de les tècniques i metodologies més adequades per aconseguir donar als seus alumnes el que cadascú necessita.

Fins ara no hem parlat de currículum, perquè aquest és un altre dels problemes de la nostra educació. Moltes vegades ens empenyem a canviar maneres d'avaluar, en mesures coercitives per aconseguir que els nostres alumnes estudiïn i aprenguin i oblidem que partim d'un currículum vetust, circular i repetitiu, poc connectat amb la realitat dels alumnes.

A més, sembla que s'ha entrat en una dinàmica perversa en què si al curs no s'acaba el currículum (amb la repetició contínua de continguts), no hem complert la nostra obligació de mestres i els nostres alumnes no han après el que havien de fer.

Davant d'aquesta idea, oposem el concepte d'una educació pausada, conscient i reflexiva. Aquest és un tipus d'acció en què predomina la importància del procés, la reflexió, la responsabilitat, l'estimulació de la creativitat i la motivació per tot el que passa a l'aula.

D'aquesta manera dota l'educació de qualitat, fa l'alumne propietari de la seva pròpia educació i al professor l'ajuda a reflexionar sobre la pràctica que desenvolupa a la seva aula.

Milagros Valera Sanz

Pedagoga Terapeuta y Logopeda Experta Universitaria en Diagnóstico e Intervención en Altas Capacidades Gabinete Psicopedagógico MENTOR Directora del Centro HYPATIA, Tarragona

Fonts bibliogràfiques

Professionals del COPC

Professionals del COPEC

Anterior Siguiente