Que son les Altes Capacitats
Fent una consulta a la viquipèdia podem trobar la següent definició:
L'alta capacitat intel·lectual, altes capacitats o superdotació és el terme utilitzat, sobretot en l'àmbit educatiu, per referir-se a una capacitat intel·lectual significativament superior a la mitjana. Les persones que posseeixen aquesta capacitat mostren uns alts nivells de rendiment intel·lectual en contrast amb les aptituds intel·lectuals mitjanes.
Des del punt de vista pedagògic, l'atenció als alumnes amb Alta Capacitat es fa efectiva amb el que s'anomena: intervenció educativa.
La intervenció educativa
Requisits
Quan parlem d'intervenció ens adonem que la idea que es té de les altes capacitats va des de la posició més extrema ("no cal cap intervenció ja que si són més intel·ligents i tenen més recursos no necessiten cap mena d'ajuda") a parlar dels nens i nenes d'altes capacitats com si estiguessin destinats a desenvolupar algun tipus de problema.
Cap de les dues idees no és acceptable; la primera, perquè limita el dret bàsic dels alumnes, que és desenvolupar-se en funció de les seves característiques, i la segona, perquè crea una angoixa innecessària a pares, educadors i al mateix nen, que pensen que el fet diferencial és un problema que cal solucionar per vies extraescolars i no com seria el més lògic dins de l'escola.
A la pràctica diària podem observar nens amb altes capacitats que no tenen cap mena de problema, estan ben adaptats a les classes i mantenen una bona relació social amb els seus companys i mestres. En canvi, hi ha nens que sí tenen problemes, s'avorreixen amb la repetició i allò que estan estudiant o de la manera que ho estan estudiant no els motiva perquè ells fa temps que han assimilat els objectius; nens que necessiten reptes més amplis i difícils, nens creatius que no arriben a desenvolupar la seva creativitat perquè no se'ls estimula.
Escollir la tècnica adequada
L'elecció del tipus d'intervenció (acceleració, agrupament, enriquiment del currículum, etc.) dependrà de les característiques dels alumnes (tipus d'excepcionalitat, maduresa emocional, adaptació social, etc.). En cap cas frenar-lo o hiperestimular-lo seran solucions vàlides d'intervenció, ni prioritzar el desenvolupament intel·lectual per sobre de l'emocional, físic o social.
Per poder dur a terme adequadament aquestes tècniques d'intervenció són necessàries (com diu M.ª Dolores Prieto Sánchez al seu llibre "Els superdotats: aquests alumnes excepcionals") una sèrie de requisits com:
- Tenir una teoria sòlida sobre l'excepcionalitat.
- Tenir una política clara respecte als infants amb altes capacitats. Això implica més sensibilitat i compromís social per atendre'ls adequadament.
- Disposar d'ideari pedagògic concret sobre tècniques d'intervenció i procediments d'atenció a la diversitat de les altes capacitats dins dels centres educatius.
- Tenir un programa de formació del professorat. Cal que el professor/a tingui una sèrie de competències per poder treballar eficaçment amb nois i noies d'altes capacitats.
- Comptar amb recursos humans i materials suficients.
- Dissenyar un procediment d'identificació i avaluació psicopedagògica per elaborar el perfil individual de l'alumne i d'aquesta manera poder desenvolupar les tècniques d'intervenció educatives pertinents.
- Dissenyar estratègies curriculars i extracurriculars.
- Tenir un model d'orientació, assessorament i avaluació per poder comprovar l'eficàcia de les tècniques d'intervenció educatives.
La constatació que molts estudiants que presenten AC fracassen en el recorregut acadèmic o vital és una preocupació compartida per famílies, psicòlegs i educadors. A l'estudi dut a terme per Csikszentmihalyi i cols. (1993) amb adolescents talentosos es van identificar factors que contribueixen al desenvolupament del talent i que inclouen: gaudir per les activitats, tenir adults que els ajudin a establir objectius a curt i llarg termini i compromís amb les seves àrees de talent en moments crítics.
A més, cal realitzar una intervenció personal, familiar i social i educativa per aconseguir un creixement intel·lectual, emocional i afectiu de l'alumne perquè arribi a ser un adult equilibrat i desenvolupi tota la seva capacitat intel·lectual.
Intervenció personal
Són moltes les preocupacions i els dubtes que sovint acompanyen una identificació d'altes capacitats intel·lectuals. Per això una vegada es coneix el diagnòstic, i sigui quin sigui el contingut de la valoració, considerem molt recomanable informar l'alumne dels resultats i les constatacions recollides i de les implicacions pràctiques que això suposa, sempre tenint en compte un missatge normalitzador i adaptat a l'edat de la persona. És important que tingui consciència que les AC suposen un tret més de la realitat.
Caldrà que s'identifiquin quines àrees personals poden necessitar intervenció i si aquesta es durà a terme dins el context ordinari de l'alumne o mitjançant un suport específic. S'idearà, per tant, un pla d'intervenció que s'anirà supervisant amb el pas del temps per assegurar que les mesures d'orientació continuen sent adaptables als nous contextos de l'alumne.
Intervenció familiar i social
La literatura sobre famílies de nens i nenes amb AC és breu però consistent en remarcar que les seves llars tendeixen a estar centrades en el nen (Bloom, 1985; Olszewski-Kubilius, 2008). S'ha identificat també que les famílies d'alumnes amb alt rendiment acadèmic solen mostrar relacions harmonioses entre pares i fills, així com també facilitat per adaptar-se a noves circumstàncies (Olszewski-Kubilius, 2008). Cal que la família comprengui quins són els punts forts i febles de l'alumne, i entengui el concepte d'altes capacitats intel·lectuals contextualitzat si és el cas amb unes característiques personals determinades.
L'excepcionalitat, com qualsevol altre fet diferencial, incideix en les dinàmiques que el nen estableix tant amb els pares i germans com amb els docents i els seus iguals. Obviar, en el procés diagnòstic i en l'orientació de la intervenció, els possibles conflictes que es poden produir en la interacció nen-adult o les conseqüències de la identificació d'AC pel context familiar pot fer menys efectiva la intervenció que hem planificat. Cal plantejar-se diferents qüestions prèvies abans de donar una orientació a la família d'un alumne d'AC en relació a un tipus d'intervenció específica. Entre les qüestions més importants, cal destacar:
- Quina informació té o requereix la família sobre les característiques i les alternatives d'intervenció cap a l'alumne, en general, i sobre les capacitats i les necessitats del seu fill, en concret?
- Quina dinàmica familiar detectem (assignació de rols, model d'autoritat, transmissió d'hàbits, normes i valors, motivació familiar...)?
- Quines són les característiques de la família respecte el grup social al qual pertanyen (classe social, nivell cultural…)?
- Com afecta a la dinàmica familiar la identificació d'un dels fills com a alumne d'AC?
- Quin és el procés a través del qual la família arriba a l'EAP (l'escola, directament, consulta prèvia o diagnòstic previ de superdotació, etc.)?
- Quin tipus d'intervenció pot plantejar-se la família en funció dels seus recursos?
És molt important orientar i acompanyar la família a través del seguiment per garantir que es comparteix una mateixa perspectiva d'intervenció i es reformula el pla d'acció de manera coordinada entre família-escola-alumne.
Intervenció a l'escola
Els aspectes cognitius, socials i afectius de les persones no són un simple producte de l'ambient ni el resultat de les disposicions internes, sinó una construcció pròpia que es va produint dia a dia com a resultat d'aquests dos factors. Segons Vygotsky, l'aprenentatge no es considera una activitat individual sinó social, encara que l'ensenyament s'ha d'individualitzar en el sentit de permetre a l'alumne treballar amb independència i al seu ritme.
Les persones amb AC aprenen de forma diferent, tant pel que fa a la velocitat com pel que fa a la qualitat i complexitat. A nivell escolar, necessiten per tant que tant el ritme com la profunditat del currículum sigui ajustat, buscant “mantenir cada estudiant ocupat en el nivell més alt d'èxit, per promoure que tingui èxit i estigui feliç i adaptat” (Seashore, 1922 ). La investigació i la pràctica constatada evidencien que les necessitats d'aquests alumnes sovint no són aconseguides, ja que l'enfocament se situa habitualment en aquells alumnes amb dificultats per assolir el nivell curricularment esperable i molts educadors no compten amb la formació necessària per cobrir les demandes dels alumnes d'AC (Archambault, 1993).
Prèviament a la implementació de qualsevol mesura d'intervenció educativa, cal tenir en compte variables com:
- Tipologia d'altes capacitats del nen/a diagnosticat
- Desenvolupament emocional i social.
- Interessos del nen/a.
- Relació amb la família.
- Característiques del grup classe.
- Els recursos materials i humans de què disposa l'escola.
- Canvis en l'espai físic i en l'estructura i la temporalitat de les classes.
- Coordinació d'idees i treball entre tots els membres de l'escola.
- Disseny metodològic.
- Desenvolupar la motivació i la creativitat, planificant un context enriquit d'aprenentatge.
En l'àmbit escolar, és recomanable que qualsevol estratègia d'intervenció quedi recollides en un pla individualitzat (PI) o un document de coordinació interna vinculat a l'expedient de l'alumne, que agrupi el conjunt de suports, mesures i adaptacions que un determinat alumne ha requerit els diferents moments i contextos escolars.
El tutor ha de ser la persona responsable de la coordinació dels diferents professionals que intervinguin, al PI, de fer-ne el seguiment i ha d'actuar com a principal interlocutor amb la família. El pla, que s'ha d'elaborar en un termini màxim de 2 mesos, s'ha de valorar de forma trimestral i revisar-lo cada final de curs. Ha de ser aprovat pel director del centre educatiu i, tal com estableix l'Ordre EDU/296/2008, de 13 de juny, cal deixar-ne constància a l'expedient acadèmic de l'alumne.